Portada de la Vanguardia quan el Barça va guanyar la seva primera copa d'Europa.
Camps de concentració
Moltes vegades las noticies eren petites cròniques sobre el que passava als camps de concentració
Els camps de concentració
A la Vanguardia no trobem gaires refèrencies sobre els camps de concentració.
Acorazado Potemkin
El cuirassat Potemkin és una pel·lícula basada en fets reals, que van succeir al port de Odesa a la Unió Soviètica durant la setmana de 26 de juny de 1905. Els mariners del cuirassat estaven farts de maltractaments i de les accions de vexació dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odesa i repercutirà a la Rússia tsarista.
Plena d'imatges expressives, gairebé com un àlbum fotogràfic, el cuirassat Potemkin representa la magnificació de la figura de les masses i les causes col·lectives. Va ser estrenada durant la primera dècada de la Revolució Russa (1925) i va significar un rescat de la importància dels fets que van passar en el Potemkin en el procés de la revolució fallida del 1905 que va desembocar en la rebel·lió d'octubre de 1917.
El film està compost de cinc episodis:
Homes i cucs
Drama en el Perdulari
El mort clama venjança
L'escala d'Odesa
Trobada amb l'esquadra
Com el propi Eisenstein explica en el text sobre la "Unitat orgànica i pathos en el Cuirassat Potemkin" inclòs en el llibre de Georges Sadoul sobre aquest film, la pel·lícula està treballada com un tot orgànic en el qual cadascun dels seus elements funciona darrere d'una composició que uneix el particular en funció del tot. Cadascuna de les parts en les quals pot ser dividida són funcionals en un nivell superior de lectura, és a dir, en la generalitat. És estructurat sobre la base dels cinc actes de la tragèdia grega. Per altra banda destaquen la successió i el canvi constant en les qualitats de l'acció, això genera en l'espectador una emoció que el porta a realitzar, mitjançant un procés psicològic, una reflexió intel·lectual d'acord al tema proposat.
El concepte d'autarquia pot tenir diversos significats:
en l'economia, es refereix al territori o país que limita o restringeix el comerç amb la resta del món, i que no és afectat per les influències externes, i depèn, completament, dels seus propis recursos. Aquest concepte també es coneix com a economia tancada. Es deriva del grec αὐτάρκεια, que significa "auto-suficient".
en política, es refereix a l'autogovern o al govern absolut, és a dir, l'autocràcia. Tanmateix en aquest cas, es deriva del grec αὐταρχία.
en filosofia, s'utilitza per expressar l'actitud individual de l'home que es basta per ell mateix. Es tracta d'una postura antidogmàtica, pròpia del socratisme, de la filosofia cínica, i també dels corrents hel·lenístics de l'estoïcisme, l'epicureisme i l'escepticisme.
en l'economia, es refereix al territori o país que limita o restringeix el comerç amb la resta del món, i que no és afectat per les influències externes, i depèn, completament, dels seus propis recursos. Aquest concepte també es coneix com a economia tancada. Es deriva del grec αὐτάρκεια, que significa "auto-suficient".
en política, es refereix a l'autogovern o al govern absolut, és a dir, l'autocràcia. Tanmateix en aquest cas, es deriva del grec αὐταρχία.
en filosofia, s'utilitza per expressar l'actitud individual de l'home que es basta per ell mateix. Es tracta d'una postura antidogmàtica, pròpia del socratisme, de la filosofia cínica, i també dels corrents hel·lenístics de l'estoïcisme, l'epicureisme i l'escepticisme.
El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes estrangers per limitar les importacions. S'oposa al lliurecanvisme i limita la competència.
Exemples històrics de proteccionisme es troben al règim autàrquic durant el primer franquisme, amb un aïllament internacional polític i econòmic o en les polítiques agrícoles de la Unió Europea, que privilegien els productes dels seus països membres en detriment dels estats del Tercer Món. Les nacions en guerra acostumen a tenir un règim proteccionista, amb poc contacte amb l'exterior.
Exemples històrics de proteccionisme es troben al règim autàrquic durant el primer franquisme, amb un aïllament internacional polític i econòmic o en les polítiques agrícoles de la Unió Europea, que privilegien els productes dels seus països membres en detriment dels estats del Tercer Món. Les nacions en guerra acostumen a tenir un règim proteccionista, amb poc contacte amb l'exterior.
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlì, 29 de julio de 1883 – Giulino di Mezzegra, 28 de abril de 1945) fue un dictador italiano. Primer ministro del Reino de Italia con poderes dictatoriales desde 1922 hasta 1943, cuando fue depuesto y encarcelado. Después de su rescate se le cedió el cargo de Presidente de la República Social Italiana desde septiembre de 1943 hasta su derrocamiento en 1945.
Fundador del fascismo, durante su mandato estableció un régimen cuyas características eran el nacionalismo, el militarismo y la lucha contra el comunismo combinado con la estricta censura y la propaganda estatal. Mussolini se convirtió en un estrecho aliado del canciller alemán Adolf Hitler, sobre quien había influido. Mussolini entró en la Segunda Guerra Mundial en junio de 1940 como aliado de Alemania Nazi. Tres años después, los aliados invadieron el Reino de Italia y ocuparon la mayor parte del sur del país. En abril de 1945, trató de escapar a Suiza, donde fue capturado y ejecutado cerca de lago de Como por partisanos comunistas. Su cuerpo fue llevado a Milán donde lo colgaron cabeza abajo en una gasolinera del Piazzale Loreto para confirmar públicamente su muerte, y como gesto de humillación y venganza (en ese mismo lugar se habían colgado meses atrás los cadáveres de unos partisanos).
Fundador del fascismo, durante su mandato estableció un régimen cuyas características eran el nacionalismo, el militarismo y la lucha contra el comunismo combinado con la estricta censura y la propaganda estatal. Mussolini se convirtió en un estrecho aliado del canciller alemán Adolf Hitler, sobre quien había influido. Mussolini entró en la Segunda Guerra Mundial en junio de 1940 como aliado de Alemania Nazi. Tres años después, los aliados invadieron el Reino de Italia y ocuparon la mayor parte del sur del país. En abril de 1945, trató de escapar a Suiza, donde fue capturado y ejecutado cerca de lago de Como por partisanos comunistas. Su cuerpo fue llevado a Milán donde lo colgaron cabeza abajo en una gasolinera del Piazzale Loreto para confirmar públicamente su muerte, y como gesto de humillación y venganza (en ese mismo lugar se habían colgado meses atrás los cadáveres de unos partisanos).
Antonio Gramsci
Els seus pares van ser Francesco Gramsci (1860-1937) i Giuseppina Marcia (1861-1932). Francesco era originari de Gaeta i estudiava dret, però a causa de la pobresa de la seva família va haver de trobar ràpid un treball i va partir per Sardenya. Corria l'any 1881 i es emplearía a l'oficina de registre de Ghilarza. Allà coneix Peppino, que només havia estudiat fins a tercer de primària i es casen, malgrat l'oposició dels pares d'ella. Durant aquest període van néixer els seus fills: Gennaro (1884), Grazietta (1887), Emma (1889) i en el 1891, en Ales, Antonio, batejat el 29 de gener. L'any següent els Gramsci es va mudar a Sorgono, on neixen els seus fills: Mario el 1893, Teresina el 1895 i Carlos el 1897. Arrestat el 9 d'agost de 1898 amb l'acusació de peculado, concusión i falsedat en actes, Francesco Gramsci és condemnat el 27 d'octubre de 1900 al mínim de la pena amb l'atenuant de l' "lleu valor": 5 a Gaetanys, 8 mesos i 22 dies de presó, per expiar a. Privada del sou del pare, per a la família Gramsci són anys d'extrema misèria. Antonio, per una caiguda als tres anys, pateix un traumatisme que li provoca una deformació en la seva columna i no creix més: la seva alçada no superarà el metre i mig. Encara que segons l'autòpsia i les dades que donen a la "Casa-museu d'Antonio Gramsci" a Ghilarza, estava malalt de tuberculosi òssia, el que li va impedir el creixement. I ja poc abans de la mort li va afectar als pulmons. Antonio comença a assistir a l'escola primària als set anys i la conclou el 1903 amb el màxim de qualificacions. Tanmateix, les condicions de la família no li permeten inscriure's a la secundària i dóna la seva petita contribució a l'economia domèstica treballant en l'Oficina del Cadastre per 9 lires al mes, l'equivalent a un quilo de pa al dia. Treballava deu hores al dia removent «registres que pesaven més que jo i moltes nits plorava d'amagat perquè em feia mal molt el cos». El 31 de gener de 1904 Francesco compleix la seva condemna. És rehabilitat i obtindrà una ocupació de escribano a l'Oficina del Cadastre. Antonio pot inscriure's en la secundària municipal de Santu Lussurgiu, a 18 quilòmetres de Ghilarza, «una petita escola en la qual tres presumptes professors Regaña, amb cares exageradament ombrívols, durant les cinc classes». Amb aquesta preparació aventurat aconsegueix graduar en Oristano i en l'estiu de 1908 s'inscriu en el liceo de Torri de Cagliari, on comparteix una pensió amb el seu germà Gennaro, que treballa en una fàbrica de gel. El germà, després de prestar el servei militar a Torí, havia tornat a Sardenya "convertit" a militant socialista. Així, Antonio pot llegir llibres, diaris i opuscles socialistes, com també les novel les populars de Carolina Invernizio i d'Anton Giulio Barrili. També llegeix a Grazia Deledda però no l'aprecia, considerant que la visió que l'escriptora manifestava era substancialment folclorística. Llegeix la Veu i el Marzocco, Giovanni Papini, Emilio Cecchi i sobretot a Benedetto Croce i Salvemini. Al cap del segon any de l'institut, demana al seu professor, director de la Unió Sarda, poder col laborar durant l'estiu en el diari amb breus correspondències i el professor l'accepta: el 20 de juliol de 1910 rep la credencial de periodista. L'any següent es gradua del liceu amb purs vuits i un nou en italià.
Crack 1929
El Crack del 29, també conegut com la Crisi del 29 i el Gran Crack, va ser la més devastadora caiguda del mercat de valors en la història de la Borsa als Estats Units, tenint en compte l'abast total i la llarga durada de les seves seqüeles. Tres frases són utilitzades per descriure aquest col lapse dels valors de les accions: Dijous Negre, Dilluns Negre i dimarts Negre. Totes elles són apropiades, atès que el crac no va ser un assumpte d'un sol dia. La caiguda inicial va ocórrer el Dijous Negre (24 d'octubre de 1929), però va ser el catastròfic deteriorament del Dilluns Negre i el dimarts Negre (28 i 29 d'octubre de 1929) el que va precipitar l'expansió del pànic i el començament de conseqüències sense precedents i de llarg termini pels Estats Units. El col lapse va continuar per un mes. Els economistes i historiadors no estan d'acord en quin paper va ocupar el crac en els esdeveniments econòmics, socials i polítics subseqüents. A Amèrica del Nord, el crac va coincidir amb l'inici de la Gran Depressió, un període de declivi econòmic a les nacions industrialitzades, i portar a l'establiment de reformes financeres i noves regulacions que es van convertir en un punt de referència. La crisi del 29 ha estat, probablement, la major crisi econòmica a la qual s'ha enfrontat el sistema capitalista
Kérenski
Aleksandr Fiódorovich Kérenski político socialdemócrata, abogado de profesión, fue un líder revolucionario ruso que desempeñó un papel primordial en el derrocamiento del régimen zarista en Rusia. Fue el segundo primer ministro del gobierno provisional instaurado tras la Revolución de Febrero. Fue capaz de hacer fracasar el golpe de Kornilov, pero no pudo evitar la Revolución de Octubre en la que los bolcheviques tomaron el poder.Cuando la Revolución de Febrero se desencadenó en 1917, Kérenski fue uno de sus líderes más destacados, siendo elegido vicedirector del Soviet de Petrogrado (un consejo de trabajadores). Cuando se formó el Gobierno Provisional, fue al comienzo ministro de Justicia, más tarde, ministro de la Guerra en mayo y, finalmente, primer ministro en julio de 1917.El problema central de Kérenski en su cargo fue que Rusia estaba agotada tras tres años de guerra, con el pueblo deseando sólo la paz a cualquier precio. Lenin y su Partido Bolchevique prometían «paz, tierra y pan» bajo un sistema comunista; asimismo, el ejército se descomponía con las deserciones de soldados de origen obrero y campesino. Pero Kéren
ski y otros líderes políticos se sintieron obligados a cumplir los compromisos establecidos con sus aliados para continuar la guerra contra Alemania, temiendo acertadamente, además, que ésta demandaría enormes concesiones territoriales como precio para la paz. La negativa de Kérenski a retirar a Rusia, simbolizada con la Ofensiva Kérenski, significaría su perdición.
ski y otros líderes políticos se sintieron obligados a cumplir los compromisos establecidos con sus aliados para continuar la guerra contra Alemania, temiendo acertadamente, además, que ésta demandaría enormes concesiones territoriales como precio para la paz. La negativa de Kérenski a retirar a Rusia, simbolizada con la Ofensiva Kérenski, significaría su perdición.Iósif Stalin
Iósif Stalin fue el máximo líder de la Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas y del Partido Comunista de la Unión Soviética desde mediados de los años 1920 hasta su muerte en 1953.
Stalin estableció un régimen totalitario ejerciendo un control férreo sobre la población, conocido con su estalinismo.Dirigió la construcción del socialismo en la URSS, que pasó de ser un país rural a una potencia industrial. El nivel de vida de la población se elevó. Diversos historiadores estiman que las víctimas del régimen de Stalin oscilan entre 4 y 60 millones de muertos.Durante el gobierno de Stalin, la Unión Soviética desempeñó un papel fundamental en la derrota de la Alemania Nazi en la Segunda Guerra Mundial (1939–45) tras la cual llegó a ser considerada una super potencia.
Charles Chaplin
Charles Spencer Chaplin nació en Londres (16-4-1889). Abandonado por su padre e internada su madre en un asilo para dementes donde murió,poco después, conoció junto a su hermano mayor Sydney, los tugurios, el hambre, los orfanatos y el maltrato que la miseria infrahumana depara. Una infancia como las que retrata en sus novelas Dickens, en los finales de la era via los seis años subió a las tablas para interpretar un número de baile; heredero de las dotes histriónicas de su madre, cantante en el Music Hall y destacada en la pantomima.Contratado en una troupe de comediantes, participan ambos en una gira a los Estados Unidos, la que se repite un año después. Su primer contrato es con Marck Sennet y filma 35 películas cómicas de un rollo; su salario es de 125 dólares por semana.Da inicio de este modo una carrera ascendente, que pronto lo llevará a la fama mundial.Su filmografía es vastísima y de gran valor estético y conceptual, sobre todo a partir de 1917, cuando aparecen sus películas más connotadas, producto de un contrato con la First National, propietarios de la gran mayoría de las salas de cine en los Estados Unidos. Destacan al inicio de este período "Vida de perros", "Soldados a las armas" y "Al sol".
El transiberiano
El ferrocarril transiberiano es una red ferroviaria que conecta la Rusia europea con las provincias del Lejano Oriente Ruso, Mongolia y China.La ruta principal fue inaugurada tras trece años de trabajo, el 21 de julio de 1904. Con una extensión de 9.288 km une Moscú con la costa del Pacífico de Rusia,constituye el servicio continuo más largo del mundo.
La duración total del viaje depende del servicio en cuestión, pero el promedio es de ocho días y siete noches. La mayoría de las composiciones tienen más de 500 metros de coches de pasajeros.
Cuanto menor es el número que el tren lleva como identificación, menos paradas hace y por lo tanto más rápido es el viaje. No obstante, el número del tren no supone diferencias en cuanto a los tiempos requeridos en el cruce de fronteras.
Hay dos clases de acomodos: blando, con asientos totalmente tapizados; y duro, con asientos de plástico o de cuero. Los dos tipos de asientos se convierten en camas para viajar de noche. El tipo de acomodo blando consiste en grandes compartimentos tipo europeo con 2 ó 4 literas, mientras que el tipo de acomodo duro consiste en compartimentos de cuatro literas o en coches sin compartimentos.
Hay dos clases de acomodos: blando, con asientos totalmente tapizados; y duro, con asientos de plástico o de cuero. Los dos tipos de asientos se convierten en camas para viajar de noche. El tipo de acomodo blando consiste en grandes compartimentos tipo europeo con 2 ó 4 literas, mientras que el tipo de acomodo duro consiste en compartimentos de cuatro literas o en coches sin compartimentos.
cuirassat Potemkin
El cuirassat Potemkin és una pel·lícula basada en fets reals, que van succeir al port de Odesa a la Unió Soviètica durant la setmana de 26 de juny de 1905. Els mariners del cuirassat estaven farts de maltractaments i de les accions de vexació dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odesa i repercutirà a la Rússia tsarista.
Plena d'imatges expressives, gairebé com un àlbum fotogràfic, el cuirassat Potemkin representa la magnificació de la figura de les masses i les causes col·lectives. Va ser estrenada durant la primera dècada de la Revolució Russa (1925) i va significar un rescat de la importància dels fets que van passar en el Potemkin en el procés de la revolució fallida del 1905 que va desembocar en la rebel·lió d'octubre de 1917.
El film està compost de cinc episodis:
Homes i cucs (Люди и черви)
Drama en el Perdulari
El mort clama venjança (Мёртвый взывает)
L'escala d'Odesa (Одесская лестница)
Trobada amb l'esquadra {Встреча с эскадрой)
Plena d'imatges expressives, gairebé com un àlbum fotogràfic, el cuirassat Potemkin representa la magnificació de la figura de les masses i les causes col·lectives. Va ser estrenada durant la primera dècada de la Revolució Russa (1925) i va significar un rescat de la importància dels fets que van passar en el Potemkin en el procés de la revolució fallida del 1905 que va desembocar en la rebel·lió d'octubre de 1917.
El film està compost de cinc episodis:
Homes i cucs (Люди и черви)
Drama en el Perdulari
El mort clama venjança (Мёртвый взывает)
L'escala d'Odesa (Одесская лестница)
Trobada amb l'esquadra {Встреча с эскадрой)
rasputin
Rasputin va neixer a Tobolsk, Sibèria on va creixer de forma salvatje sense cap base acadèmica i on va dedicar la seva juventut a ser cuatrer. Quan va complir els 18 anys va ser retirat a meditar i resar al monasteria de Verkhoturye.La seva experiència durant els 3 mesos escassos que va romandre en el recinte claustral, juntament amb una visió de la Verge que va presenciar a la tornada del monestir, el van portar a convertir-se en un místic. Ingressà poc després a una secta cristiana condemnada per l'església ortodoxa coneguda com khlysty (flagelantes). Els khlysty creien que per arribar a la fe veritable calia el dolor. En les reunions d'aquesta secta les festes i orgies eren constants i Grigori es va convertir en un incondicional integrant. L'ingrés en aquesta congregació va marcar al profeta siberià de per vida, i explica la notòria vida sexual que va tenir en anys posteriors i que va acabar ennegrit la seva reputació d'home sant.
Després d'abandonar la secta va conèixer a un il luminat anomenat Makariy, el qual va exercir una enorme influència sobre Rasputín. L'any 1889 es va casar amb Praskovia Fyodorovna Dubrovin amb la que va tenir tres fills: Dmitri, Varvara, i Maria. Se sap que va engendrar més plançons amb altres dones.
El 1901 Va marxar de la seva regió natal i es va fer pelegrí. Va estar dos anys viatjant per terres eslaves, Grècia i Terra Santa. Va aprendre molt d'història, esoterisme, Teosofia, velles religions i tradicions. El 1903 torna de nou a Rússia. Deambula pels carrers de Sant Petersburg sent considerat com un endeví popular i va començar a acollir l'objectiu de relacionar-se amb la família reial.
Assassinat de Trotsky
Jaume Ramon Mercader del Rio, més comunament conegut com Ramon Mercader, treballa com a espia internacional al servei de Stalin. Va néixer a Barcelona el 1913 i va morir a l'Havana el 1978. Per encàrrec de Stalin, Ramón com a agent secret va adoptar el sobre nom de "Jacques Monard" i poc després com Frank Jackson. Ramón per aquells llavors es feia passar per un ric comerciant i simulava estar enamorat de Sylvia Agelof, persona propera i de confiança del líder comunista i que en aquella època era secretària de l'Exèrcit Vermell. Després de convertir-se en la seva amant, Sylvia li va introduir en els cercles privats de Trotsky a Mèxic. Però la seva missió era aniquilar a Trotsky, per ordres directes de Stalin.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)