Acorazado Potemkin

El cuirassat Potemkin és una pel·lícula basada en fets reals, que van succeir al port de Odesa a la Unió Soviètica durant la setmana de 26 de juny de 1905. Els mariners del cuirassat estaven farts de maltractaments i de les accions de vexació dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odesa i repercutirà a la Rússia tsarista.

Plena d'imatges expressives, gairebé com un àlbum fotogràfic, el cuirassat Potemkin representa la magnificació de la figura de les masses i les causes col·lectives. Va ser estrenada durant la primera dècada de la Revolució Russa (1925) i va significar un rescat de la importància dels fets que van passar en el Potemkin en el procés de la revolució fallida del 1905 que va desembocar en la rebel·lió d'octubre de 1917.

El film està compost de cinc episodis:

Homes i cucs
Drama en el Perdulari
El mort clama venjança
L'escala d'Odesa
Trobada amb l'esquadra
Com el propi Eisenstein explica en el text sobre la "Unitat orgànica i pathos en el Cuirassat Potemkin" inclòs en el llibre de Georges Sadoul sobre aquest film, la pel·lícula està treballada com un tot orgànic en el qual cadascun dels seus elements funciona darrere d'una composició que uneix el particular en funció del tot. Cadascuna de les parts en les quals pot ser dividida són funcionals en un nivell superior de lectura, és a dir, en la generalitat. És estructurat sobre la base dels cinc actes de la tragèdia grega. Per altra banda destaquen la successió i el canvi constant en les qualitats de l'acció, això genera en l'espectador una emoció que el porta a realitzar, mitjançant un procés psicològic, una reflexió intel·lectual d'acord al tema proposat.

El concepte d'autarquia pot tenir diversos significats:
en l'economia, es refereix al territori o país que limita o restringeix el comerç amb la resta del món, i que no és afectat per les influències externes, i depèn, completament, dels seus propis recursos. Aquest concepte també es coneix com a economia tancada. Es deriva del grec αὐτάρκεια, que significa "auto-suficient".
en política, es refereix a l'autogovern o al govern absolut, és a dir, l'autocràcia. Tanmateix en aquest cas, es deriva del grec αὐταρχία.
en filosofia, s'utilitza per expressar l'actitud individual de l'home que es basta per ell mateix. Es tracta d'una postura antidogmàtica, pròpia del socratisme, de la filosofia cínica, i també dels corrents hel·lenístics de l'estoïcisme, l'epicureisme i l'escepticisme.

El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes estrangers per limitar les importacions. S'oposa al lliurecanvisme i limita la competència.
Exemples històrics de proteccionisme es troben al règim autàrquic durant el primer franquisme, amb un aïllament internacional polític i econòmic o en les polítiques agrícoles de la Unió Europea, que privilegien els productes dels seus països membres en detriment dels estats del Tercer Món. Les nacions en guerra acostumen a tenir un règim proteccionista, amb poc contacte amb l'exterior.

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlì, 29 de julio de 1883 – Giulino di Mezzegra, 28 de abril de 1945) fue un dictador italiano. Primer ministro del Reino de Italia con poderes dictatoriales desde 1922 hasta 1943, cuando fue depuesto y encarcelado. Después de su rescate se le cedió el cargo de Presidente de la República Social Italiana desde septiembre de 1943 hasta su derrocamiento en 1945.
Fundador del fascismo, durante su mandato estableció un régimen cuyas características eran el nacionalismo, el militarismo y la lucha contra el comunismo combinado con la estricta censura y la propaganda estatal. Mussolini se convirtió en un estrecho aliado del canciller alemán Adolf Hitler, sobre quien había influido. Mussolini entró en la Segunda Guerra Mundial en junio de 1940 como aliado de Alemania Nazi. Tres años después, los aliados invadieron el Reino de Italia y ocuparon la mayor parte del sur del país. En abril de 1945, trató de escapar a Suiza, donde fue capturado y ejecutado cerca de lago de Como por partisanos comunistas. Su cuerpo fue llevado a Milán donde lo colgaron cabeza abajo en una gasolinera del Piazzale Loreto para confirmar públicamente su muerte, y como gesto de humillación y venganza (en ese mismo lugar se habían colgado meses atrás los cadáveres de unos partisanos).

Antonio Gramsci

Els seus pares van ser Francesco Gramsci (1860-1937) i Giuseppina Marcia (1861-1932). Francesco era originari de Gaeta i estudiava dret, però a causa de la pobresa de la seva família va haver de trobar ràpid un treball i va partir per Sardenya. Corria l'any 1881 i es emplearía a l'oficina de registre de Ghilarza. Allà coneix Peppino, que només havia estudiat fins a tercer de primària i es casen, malgrat l'oposició dels pares d'ella. Durant aquest període van néixer els seus fills: Gennaro (1884), Grazietta (1887), Emma (1889) i en el 1891, en Ales, Antonio, batejat el 29 de gener. L'any següent els Gramsci es va mudar a Sorgono, on neixen els seus fills: Mario el 1893, Teresina el 1895 i Carlos el 1897. Arrestat el 9 d'agost de 1898 amb l'acusació de peculado, concusión i falsedat en actes, Francesco Gramsci és condemnat el 27 d'octubre de 1900 al mínim de la pena amb l'atenuant de l' "lleu valor": 5 a Gaetanys, 8 mesos i 22 dies de presó, per expiar a. Privada del sou del pare, per a la família Gramsci són anys d'extrema misèria. Antonio, per una caiguda als tres anys, pateix un traumatisme que li provoca una deformació en la seva columna i no creix més: la seva alçada no superarà el metre i mig. Encara que segons l'autòpsia i les dades que donen a la "Casa-museu d'Antonio Gramsci" a Ghilarza, estava malalt de tuberculosi òssia, el que li va impedir el creixement. I ja poc abans de la mort li va afectar als pulmons. Antonio comença a assistir a l'escola primària als set anys i la conclou el 1903 amb el màxim de qualificacions. Tanmateix, les condicions de la família no li permeten inscriure's a la secundària i dóna la seva petita contribució a l'economia domèstica treballant en l'Oficina del Cadastre per 9 lires al mes, l'equivalent a un quilo de pa al dia. Treballava deu hores al dia removent «registres que pesaven més que jo i moltes nits plorava d'amagat perquè em feia mal molt el cos». El 31 de gener de 1904 Francesco compleix la seva condemna. És rehabilitat i obtindrà una ocupació de escribano a l'Oficina del Cadastre. Antonio pot inscriure's en la secundària municipal de Santu Lussurgiu, a 18 quilòmetres de Ghilarza, «una petita escola en la qual tres presumptes professors Regaña, amb cares exageradament ombrívols, durant les cinc classes». Amb aquesta preparació aventurat aconsegueix graduar en Oristano i en l'estiu de 1908 s'inscriu en el liceo de Torri de Cagliari, on comparteix una pensió amb el seu germà Gennaro, que treballa en una fàbrica de gel. El germà, després de prestar el servei militar a Torí, havia tornat a Sardenya "convertit" a militant socialista. Així, Antonio pot llegir llibres, diaris i opuscles socialistes, com també les novel les populars de Carolina Invernizio i d'Anton Giulio Barrili. També llegeix a Grazia Deledda però no l'aprecia, considerant que la visió que l'escriptora manifestava era substancialment folclorística. Llegeix la Veu i el Marzocco, Giovanni Papini, Emilio Cecchi i sobretot a Benedetto Croce i Salvemini. Al cap del segon any de l'institut, demana al seu professor, director de la Unió Sarda, poder col laborar durant l'estiu en el diari amb breus correspondències i el professor l'accepta: el 20 de juliol de 1910 rep la credencial de periodista. L'any següent es gradua del liceu amb purs vuits i un nou en italià.